Badalona - Des que era ben petit, el director barceloní Carlos Marqués-Marcet pensa en la mort. Però ho fa des d'una perspectiva que l'ajuda a viure en plenitud. Aquest enfocament existencialista impregna el seu nou film musical 'Polvo Serán', que s'estrena aquest divendres. En aquest viatge, la badalonina Maria Arnal posa el seu segell, donant forma musical allà on les paraules no arriben.

Arriba als cinemes aquest divendres, 15 de novembre

El mateix Marqués-Marcet defineix la pel·lícula com una tragicomèdia existencialista sobre la mort. Lluny de ser un film trist o centrat en el dol, 'Polvo Serán' ens endinsa en la decisió de com afrontar el nostre final, amb un toc d'humor i amb una mirada introspectiva i, alhora, vitalista.

La música d'Arnal, d'estil minimalista, permet aprofundir en allò que les paraules no poden expressar, un element que el director considera essencial per abordar la naturalesa abstracta de la mort, ja que 'allà ens adonàvem que en els moments més difícils d'arribar a certa veritat amb aquest tema tan abstracte, on faltàven les paraules sortia la música' o el ball.

Marqués-Marcet explica que la pel·lícula és un retrat de la mort, des del punt de vista de la persona que marxa, però també de la família que es queda. Un tema recurrent en la vida del director, qui defensa pensar en la mort cada dia, no pas amb angoixa, sinó com un recordatori per viure amb intensitat. 'Penso diàriament en la mort des que tinc 7 o 8 anys, però penso d'una manera que m'ajuda molt a viure'. Diu que és vitalista perquè 'pensa en la mort' i li agrada molt gaudir 'dels plaers de la vida'. De fet, al final, comenta, 'tots anirem al mateix lloc, no hi ha gens de pressa, i com no hi ha gens de pressa, aquest és el gran repte': reivindica ser present.

Tots anirem al mateix lloc, no hi ha gens de pressa

Amb guió de Carlos Marqués-Marcet, Clara Roquet i Coral Cruz, 'Polvo Serán' compta amb un repartiment de luxe, encapçalat per Ángela Molina, Alfredo Castro i Mònica Almirall.