Badalona - El segon clàssic de la temporada a la lliga europea de futbol americà entre Barcelona Dragons i Madrid Bravos va tenir menys història que el primer jugat a Vallhermoso. Si el primer va acabar amb un 42 a 12 a favor dels madrilenys, demostrant així que un projecte havia estat millor treballat durant mesos que l'altre, en el segon assalt, jugat aquest dissabte passat a l'Estadi Municipal de Badalona el resultat va ser més contundent (0 - 54) però ara ja la distància entre les dues franquícies de l'estat és un abisme.

Mentre el conjunt madrileny suma a Badalona la seva cinquena victòria en 6 partits i somia fer història a la lliga europea la temporada del seu debut, els Barcelona Dragons han de començar de zero quan encara estem a mitja temporada. Enguany, els Dragons aterraven a Badalona per iniciar un nou projecte i oblidar una temporada nefasta a Terrassa. El projecte, però arrancava tard, i el talent nacional ( i part de l'internacional) ja l'havia fitxat el nou projecte nascut a Madrid, els Bravos. Així es reflectia sobre el terreny de joc en les primeres jornades: dues victòries i 6 derrotes pels Dragons. Però el més preocupant no és el que passava sobre la gespa, sinó el que estava passant en la part institucional. Impagaments, renúncies a jugar i finalment sortida en forma de riuada de 24 jugadors i de l'staff tècnic.

Per sort, però, els Dragons estan ara a Badalona, i aquesta ciutat compta amb el club més important de l'estat, uns Badalona Dracs i la seva gent que saben el que és donar la cara. Potser no directament com a club, però sí alguns dels seus principals actius han fet un pas endavant per salvar una franquícia catalana en plena crisi. Oscar Calatayud com a headcoach ha provocat que els jugadors sortissin amb orgull al camp. Sense gairebé preparació, però amb ganes de demostrar que hi ha moltes pàgines encara per escriure, aquest o les temporades que vinguin després d'aquesta. Noms com Marcos Carmona, un mexicà retornat del no-res, o Sergi Gonzalo, un dels millors quarterbacks nacionals que hi ha hagut. Ells i molts més, dels que han vingut o els que s'han quedat, com els germans Brugnani per exemple, han permès que els Dragons no hagin de desaparèixer una vegada més. Aquesta temporada segurament ja és tard per fer alguna cosa de profit, però el projecte ha de començar a treballar per la que ve. Donar oportunitat a jugadors joves i confiar en Calatayuds, Gonzalvos, Brugnanis o Carmonas, els que estan, els que es queden quan el vaixell s'enfonsa.