Badalona - El mes de febrer d'aquest 2024 ha estat sens dubte el més dur per als veïns de Badalona. El dia 6, col·lapsava un edifici del carrer del Canigó al barri del Raval deixant 3 persones mortes. La cosa no quedava aquí, en qüestió de setmanes, les afectacions deixaven 400 famílies fora de casa seva per risc d'esfondrament.

Eren dos quarts d'onze del matí del 6 de febrer quan un fort soroll alertava els veïns del número 9 del carrer del Canigó. Part de l'edifici de quatre pisos més planta baixa havia col·lapsat deixant mig bloc totalment esfondrat. Tres persones estaven desaparegudes i una vintena de famílies eren desallotjades.

Es desconeixien les causes de l'esfondrament, però tant veïns com ajuntament confirmaven que l'edifici acabava de passar la Inspecció Tècnica dels Edificis amb tan sols deficiències lleus. El govern signava un decret d'emergència que permetria oferir assessorament jurídic, també psicològic, a les famílies afectades. Ningú, en aquell moment, no era conscient de la dimensió que agafaria la situació.

Passaven els dies i les esquerdes van començar a aparèixer a edificis adjacents, més veïns havien de ser desallotjats de casa seva. La problemàtica s'estenia més enllà del carrer Canigó, habitatges dels carrer Ausiàs Marc i Llefià eren desallotjats d'urgència. En total 420 famílies van haver d'estar uns dies fora de casa davant un possible risc de col·lapse entre els mesos de febrer i maig. L'ajuntament contractava una empresa que havia d'analitzar si les famílies podrien tornar-hi. 3 de cada 4 habitatges van haver de ser apuntalats i molts veïns hi tornaven amb la por de viure amb puntals aeris al pis.

Un cop tractada la urgència, s'entrava en la segona fase de la diagnosi que va concloure que tots els edificis necessitarien reforçar les estructures amb bigues de ferro. Tots, excepte la quarantena de pisos del bloc l'esfondrat i el contigu que necessitarien una rehabilitació més a fons. Actuacions, totes elles que haurien d'assumir els veïns. Paral·lelament, veïns i govern local reclamaven el suport de la Generalitat, ja fos en forma de pisos per als afectats o com a subvencions per rehabilitar els edificis. Unes actuacions que podrien pujar als 10 milions d'euros.

El govern català va cedir més d'una desena de pisos, però no es va posar sobre la taula cap línia d'ajuda. El govern signava al juliol un acord amb la Diputació de Barcelona per oferir ajudes a la rehabilitació. A finals d'any, l'ajuntament obria una línia de subvencions per cobrir part de la instal·lació dels puntals col·locats als pisos afectats arran de la tragèdia, també per la redacció dels projectes de rehabilitació. Del total de 21 edificis afectats, s'han presentat 16 projectes tècnics de reforma. En 14 d'ells s'haurà de fer un reforç de l'estructura. A data d'avui, la majoria dels veïns ja han tornat, excepte els l'edifici esfondrat i el contigu, que s'haurien de rehabilitar sencers.