Les companyies de telefonia van desmantellar les antenes el 2018 davant la manca de resposta per part de l'Ajuntament

Les companyies de telefonia van desmantellar les antenes el 2018 davant la manca de resposta per part de l'Ajuntament
David González / Raquel Moreno
12/12/2024 - 15:42

Quart dia de judici del cas de les antenes, centrat en la gestió del conflicte a partir de l'any 2015, quan entra al govern l'equip de Dolors Sabater. Els testimonis han coincidit en la voluntat de totes les parts per trobar una solució, tot i que aquesta no es va arribar a concretar.

Barcelona - Christian Carneado, qui va ser gerent d'Engestur a partir de l'any 2015, ha defensat que totes les parts, públiques i privades, tenien la voluntat de trobar una sortida a la situació, sense arribar mai, però, a cap concreció.

Carneado ha explicat que va conèixer l'existència de les antenes a través dels sindicats policials i que va ser Miguel Ángel Sánchez, administrador de l'empresa que actuava d'intermediària amb les telefòniques, qui li va traslladar la situació irregular de les antenes. En aquella època Carneado responia davant el que era el vicepresident d'Engestur, el regidor Javi López, que posteriorment va ser substituït per Francesc Duran. Ha assegurat que només va tractar la qüestió una vegada amb l'aleshores responsable d'Urbanisme, l'acusat Oriol Lladó. Els moviments de Carneado per desencallar la situació el porten a parlar amb Josep Duran, qui l'any 2015 era el cap jurídic d'Urbanisme. Junts conclouen que una possible sortida és la recuperació del domini públic i que aquesta era una competència de Patrimoni. Tot i diverses reunions amb les parts implicades, la solució no arriba a definir-se. L'any 2018, segons Carneado, entra en escena el gabinet d'alcaldia de Dolors Sabater, que manifesta la voluntat d'insistir a Patrimoni perquè enceti la retirada de les antenes. També qui va ser secretari de l'ajuntament a partir de l'any 2016, Isidre Martí, ha assenyalat al servei de Patrimoni com a competent en la matèria d'ocupació del domini públic.

Per la seva part, Jordi Crisol, cap del servei de Patrimoni a partir de 2015, ha reconegut una reunió amb Duran, Carneado i qui era cap del servei de Seguretat, Joaquim Ortilles, a més de tècnics de les empreses de telefonia. Tot i que el gerent d'Engestur assegura que en aquesta trobada es va concloure que la solució estava en mans de Patrimoni, Crisol ha defensat que el tràmit per regularitzar la situació no era de la seva competència.

Ortilles ha declarat després que va tenir coneixement de les queixes de la Guàrdia Urbana sobre la presència de les antenes a través d'una instància del sindicat SFP que se li va fer arribar des del gabinet d'alcaldia. En aquell moment, Ortilles envia un correu on fa partícep de la situació a Crisol, el superintendent Conrado Fernández, l'aleshores regidor d'Hisenda i Recursos Interns, José Téllez, i la mateixa alcaldessa, entre d'altres. Reconeix haver tractat la qüestió amb Josep Duran, però mai amb Lladó.

D'altra banda, dos treballadors de Vodafone han assenyalat Duran, com a interlocutor de l'ajuntament per resoldre la situació. Mantenen que s'hi van reunir en diverses ocasions i que el cap jurídic d'Urbanisme va manifestar la voluntat de donar solució al problema. Tot i això, asseguren no haver obtingut resposta durant dos anys. El 2018, Vodafone decideix desmantellar la instal·lació sense haver pogut legalitzar la seva activitat, ni que el consistori els hagués reclamat cap cànon.

De fet, Fernández, nomenat Superintendent de la Guàrdia Urbana l'any 2015, ha testificat que, com ja va fer el seu antecessor, va impedir l'accés als tècnics de Vodafone i Movistar al recinte policial fins que s'aclarís la situació de les antenes, cosa que no va passar mai.