Badalona - Els besnets d'Evarist Arnús, expropietari de la finca de Ca l'Arnús, reclamen que la casa gran torni a mans de la família vint anys després que fos expropiada al darrer propietari, Juan Alberto Arnús. El 2003 tècnics municipals feien efectiva la possessió de la casa després de mesos de negociacions amb els diferents propietaris de la finca.

Dues dècades després, la família d'Evarist Arnús lamenta l'estat en què es troba la casa pairal del parc. Maria del Mar Arnús, és historiadora de l'art i besneta d'Evarist Arnús.

Passava els estius a la casa pairal amb els seus germans i va ser allà on va néixer i es va casar. Ara, afirma, no pot passejar pel parc. Plena de grafitis i amb esquerdes visibles, assegura que el deteriorament de la casa gran encara es podria revertir si estigués en mans dels besnets.

La Maria del Mar recorda la casa com un espai de valor arquitectònic i cultural. Posa com a exemple que algunes de les parets estaven pintades pel muralista Josep Maria Sert i lamenta que, dues dècades després, res de tot això es mantingui.

Dels besnets d'un banquer cèlebre, a la ciutat

Convertir l'espai de Ca l'Arnús en un parc públic i unir-lo al de Can Solei era una de les prioritats de l'equip de govern de Maite Arqué. La finca, legalment indivisible, era propietat dels germans Arnús, besnets del cèlebre banquer. L'ajuntament va estar mesos negociant per arribar a un acord econòmic amb tots. Davant la manca d'acord amb un d'ells, Juan Alberto Arnús, el novembre de 1998 s'aprovava l'expedient d'expropiació de la seva part dels terrenys. No va ser fins a l'abril de 2003 que es va aconseguir l'ordre d'expropiació definitiva.

A principis d'abril, el regidor d'urbanisme de llavors, Francesc López Guardiola, acompanyat de tècnics municipals i de la premsa, prenia possessió de la casa pairal, un edifici d'estil neoclàssic, després de fer-ne fora l'últim dels propietaris, Juan Alberto Arnús, que no en volia marxar i que protestava contra una actuació municipal amb la qual no estava d'acord.

Un mes després, l'Ajuntament feia l'acte simbòlic d'obrir una de les portes que separen els Parcs de Ca l'Arnús i de Can Solei. No va ser fins al 2003 que Ca l'Arnús va començar a obrir els caps de setmana i a partir del 2007 diàriament. Però mai va haver-hi una inauguració oficial del parc, amb què la ciutat guanyava 8 hectàrees verdes. Entremig, es van fer les obres de condicionament del jardí romàntic, la consolidació d'estructures i arranjament d'esquerdes i teulades a la casa gran o la rehabilitació de la torre meteorològica, entre moltes altres actuacions. Però els edificis buits, mai van tenir un ús.

Deu anys després de l'obertura de Ca l'Arnús, el 2017, era notícia que hi havia un projecte de construcció de més d'una quarantena de pisos molt a prop de l'entrada principal del parc. Un fet que va fer ressorgir les demandes ciutadanes de preservació del parc.

En l'actualitat, govern local i Direxis, grup del qual forma part l'empresa d'autobusos Tusgsal, negocien la permuta d'una de les dues parcel·les edificables, el que reduiria a la meitat el nombre d'habitatges al marge del parc.

Aquí podeu veure l'entrevista íntegra a Maria del Mar Arnús: