Badalona - Badalona encara té pendent fer un cens dels edificis amb amiant a la ciutat. De fet, no és una excepció a Catalunya. Un informe del Síndic de Greuges presentat aquest dilluns constata que només un 27% dels municipis catalans l'han elaborat, tot i que la llei marcava que ho havien de fer, com a tard, l'abril del 2023.
Fa dos anys es va imposar als ajuntaments l'obligació d'elaborar un inventari que recollís la presència d'amiant als municipis. Aquest havia d'anar acompanyat d'un calendari per planificar-ne la retirada. Tot i que el termini va finalitzar fa més d'un any, només 259 municipis catalans han elaborat el cens i, d'aquests, 27 han establert un calendari. En el cas de Badalona, l'executiu local al·lega que quan va arribar a l'Ajuntament el juny de l'any passat «va trobar que no hi havia res fet». Per això, justifica, ni el cens ni el calendari estan confeccionats. El govern municipal assegura que té la intenció de dur-ho a terme «quan la situació administrativa de l'Ajuntament ho permeti».
L'informe del Síndic retreu que la llei estatal no va dotar els consistoris de recursos tècnics ni econòmics per donar compliment a aquesta obligació. Nombrosos municipis s'han escudat en les dificultats derivades de la falta de mitjans per elaborar una diagnosi de la concentració d'amiant. Davant d'aquesta situació, la institució ha reclamat que l'erradicació del fibrociment sigui una prioritat per al futur Govern de la Generalitat. En concret, demana que es defineixi una normativa «exhaustiva» i es destinin els recursos necessaris.
Tot i que els municipis no han elaborat els seus propis censos, la Generalitat va publicar recentment el primer mapa de cobertes de fibrociment, segons el qual en 945 dels 947 municipis catalans hi havia cobertes d'aquest tipus. En aquest enllaç pots consultar els barris on més se n'ha detectat a Badalona.
El 2002 es va prohibir la comercialització de qualsevol material que contingués amiant, ja que es va demostrar que la inhalació de fibres podia ser perjudicial per a la salut. Tot i això, es va permetre mantenir el material que ja estava instal·lat mentre estigués en bon estat o fins al final de la seva vida útil. Aquest moment arribarà, en més del 85% dels casos, l'any 2030 com a tard. Per això, el Síndic alerta que la retirada de l'amiant no es pot planificar a llarg termini.
Davant les dificultats en la retirada d'aquest material, l'adjunt a la síndica, Jaume Saura, ha considerat que s'hauria de prioritzar aquelles instal·lacions on hi ha col·lectius vulnerables, com infants o persones grans. 'Ja que els recursos són limitats apostem perquè es comenci per les escoles, instituts i llars de persones grans', ha comentat.
El Síndic també ha fet una crida a la corresponsabilitat de la ciutadania, ja que bona part de l'amiant es troba en propietats privades. En aquest sentit, ha considerat clau que es convoquin ajuts públics que ho facilitin.