Badalona - Papa, Ibrahima, Dandang i Gibriel són quatre dels dotze subsaharians contractats per l'Ajuntament de Badalona amb l'objectiu de regularitzar la seva situació al país. Tenen en comú que tots ells formen part del col·lectiu que va viure la tragèdia de l'incendi de la nau del Gorg on van morir cinc persones, el desembre de 2020, i el traumàtic desallotjament de la nau del carrer Progrés, fa tot just un any. Després de perdre dues vegades el que havien convertit en casa seva i d'anys vivint de de la ferralla i treballs precaris, ara albiren un nou futur. 'Les coses van millor: tenim feina i papers. Volem treballar per demostrar que no som aquí per a res dolent i que volem que Badalona vagi endavant', explica l'Ibrahima amb un gran somriure.

Ibrahima Amada fa 9 anys que viu a Badalona. Va arribar quan en tenia 26 procedent del Camerun a la recerca d'un futur millor. Ara acaricia aquest futur amb la punta dels dits però pel camí va haver de sobreviure a l'incendi de la nau del Gorg i al posterior desallotjament del carrer Progrés.

A dia d'avui ha pogut abandonar els assentament i s'ha instal·lat a casa d'un amic, al barri de la Salut. Durant el dia també ha abandonat el negoci de la ferralla i les feines precàries sense contracte per col·laborar amb el laboratori del Museu de Badalona, on neteja les peces de ceràmica que s'han trobat a les excavacions perquè es puguin inventariar.

'Estic molt content amb la feina', assegura. La previsió, però, és que s'hi estigui només un any, mentre duri la subvenció del programa ACOL, finançat amb fons europeus i adreçat a persones immigrants en situació irregular. L'experiència i els cursos de formació que compagina, però, el fa ser optimista i espera trobar una nova feina que el mantingui lligat a Badalona.

Dos amics gambians a l'Escola Natura

També vol un futur vinculat a la ciutat en Gibriel Bah, de 49 anys. Hi viu des de l'any 2015, però el seu periple des de Gàmbia l'han portat abans per Madrid, València o Sabadell. Com l'Ibrahima, ha viscut a les naus del Gorg i Progrés i celebra poder explicar ara la seva història. 'Molts no la poden explicar perquè s'han enfonsat abans', es lamenta.

El seu camí tampoc ha estat fàcil. Durant anys ha treballat llargues jornades sense contracte i amb la impossibilitat de regularitzar la seva situació: 'Ho he intentat, però no he pogut. No sabia si un dia hi hauria llum perquè el camí sempre era fosc'. En Gibriel s'ha format fent cursos de neteja industrial o d'ajudant de cuina i ara fa de jardiner a l'Escola Natura.

Allà coincideix amb un altre compatriota, en Dandang Sawaneh. Té 41 anys i és l'únic que no va passar pel Gorg, però que va viure l'èxode d'immigrants cap a la nau del carrer Progrés després de l'incendi. Amb tot, en Dandang celebra que tot el col·lectiu ha 'lluitat' per guanyar-se un futur i es mostra feliç per poder-lo afrontar amb noves oportunitats.

Tots dos esperen trobar una bona feina que els faci feliç quan acabi el seu pas per l'Escola Natura. A en Dandang li agradaria seguir treballant per a l'Ajuntament I en Gibriel es confessa un enamorat de la ciutat: 'Badalona m'agrada molt'. Amb l'oportunitat que ara se'ls dona admeten que són a les portes de complir el 'somni africà'.

Coneixent els Serveis Socials des de dins

'Abans la vida era molt i molt dura. Ara ens ha canviat molt', afegeix en Papa Magatte, un senegalès de 43 anys que ha començat a treballar a les oficines municipals del Viver, on dona suport en tasques administratives a l'equip de Serveis Socials. Els mateixos que fan el seguiment del seu cas són ara els seus nous companys de feina.

De moment fa feines bàsiques, com fotocòpies o preparació de correspondència. 'Estic per ajudar', admet. Tot i això, el seu objectiu és progressar tot el que pugui per ajudar econòmicament la seva família, que viu al Senegal. Com la majoria, el camí cap a Europa l'han fet en solitari. Ell el va emprendre fa cinc anys, quan va arribar a la nau del Gorg.

Actualment en Papa continua vivint en una nau ocupada, però l'objectiu a mitjà termini es poder deixar el carrer: 'Hem fet les coses bé, ara tinc paper i puc treballar. Poc a poc'. Aquest, de fet, és un dels objectius a mig termini del programa que finança els contractes d'aquestes persones.

Un canvi de paradigma

En definitiva, es tracta d'un 'canvi de paradigma' en les polítiques públiques en relació als assentaments que encara avui existeixen a al ciutat. El regidor de Protecció a les Persones, David Torrents, explica que el consistori treballa per ' treure pressió als assentaments'. El primer pas és la feina i després també buscaran pisos de lloguer perquè els puguin compartir.

El regidor detalla que el finançament europeu és per a dotze persones cada any. Les actuals corresponen a la convocatòria de 2022 i per a aquest 2023 s'intentarà que una dotzena més s'hi puguin acollir. 'Hem de poder donar-los una sortida, millorar la situació de l'infrahabitatge i garantir la convivència', defensa Torrents.

Per ara l'experiència és molt positiva, tot i les dificultats evidents d'un canvi de vida tan sobtat. 'Passen de fer feines precàries amb la ferralla a tenir feines estandarditzades amb un horari', detalla el regidor. Torrents admet que aquest canvi a vegades costa, però assegura que amb 'la voluntat i l'alegria' que ho encaren s'estan adaptant perfectament.