Barcelona - L'onada de casos de violacions a Badalona ha marcat l'agenda informativa de l'any 2023 a l'àmbit metropolità de Barcelona, amb la majoria de les denúncies fetes a l'entorn del centre comercial Màgic. La negociació entre PSC i ERC per donar suport als pressupostos de 2023 va derivar en l'acord per projectar la B-40 entre Terrassa i Castellar passant per Sabadell. Les eleccions municipals han retornat Xavier Garcia Albiol a l'alcaldia de Badalona amb majoria absoluta, mentre a l'entorn de Barcelona els socialistes consoliden el seu pes, amb Jaume Collboni com a alcalde de la capital. El tancament d'Amazon a Martorelles i el desallotjament del Kubo i la Ruïna a Barcelona també han estat dels fets informatius més rellevants de l'any.

7 de març | Es fa pública la violació d'un grup d'adolescents a una nena d'onze anys al centre comercial Màgic de Badalona. Es el primer d'un seguit de casos que sacsejarà la ciutat durant tot un any marcat a Catalunya per debats sobre la sexualitat entre adolescents o l'accés al porno. Només a Badalona, els Mossos investiguen un total de vuit casos de violacions grupals, de les quals tres han passat al centre comercial. La majoria dels autors són menors d'edat, alguns d'ells inimputables (menors de 14 anys). També en aquest context, la UAB aparta dos professors arran de la denúncia d'unes alumnes, que els acusen d'assetjar-los sexualment

22 d'abril | La planta d'Amazon a Martorelles (Vallès Oriental) tanca definitivament després de mesos de negociacions amb els sindicats. L'empresa va anunciar la seva decisió a principis d'any i després d'un mes i mig de protestes, la plantilla va acabar validant l'acord per al tancament. Dels 745 treballadors afectats, 300 es van poder recol·locar al centre d'Amazon del Prat de Llobregat. Per ala resta es van acordar indemnitzacions o bé compensacions econòmiques per a aquells que volguessin traslladar-se als centres de Figueres o Saragossa.

2 de maig | Una avaria al sistema elèctric de les instal·lacions d'Adif a Gava va deixar el servei de la línia R2 sud de Rodalies Renfe greument alterat durant unes tres setmanes, i va comportar una onada de crítiques, amb el Govern insistint amb el traspàs del servei. Inicialment, el Ministeri de Transports va assenyalar que un llamp havia causat la incidència però es va descartar la causa. Després de mesos d'investigació, Adif va apuntar al trencament d'un fil de catenària, a l'absència d'una peça i a les preses de terra que estaven vandalitzades i no van evitar el sobreescalfament.

28 de maig | El líder del PP a Badalona, Xavier Garcia Albiol, aconsegueix una majoria absoluta aclaparadora, amb 18 de 27 regidors. A la resta de l'àmbit metropolità, les eleccions municipals consoliden el pes del PSC als principals ajuntaments, amb majories absolutes a Sabadell, Granollers o Santa Coloma de Gramenet. A Terrassa torna a imposar-se el projecte municipalista de Jordi Ballart, que posteriorment acordaria un govern estable amb ERC i Junts

13 de juny | Una intensa pluja torrencial acumula més de 100 litres per metre quadrat en menys de dues hores a Terrassa, provocant talls de carreteres i provocant estralls, com la caiguda d'un mur al MNACTEC. La crescuda sobtada de les rieres s'endú un cotxe amb dues persones a dins a Ullastrell. El cos d'una de les ocupants no apareix fins el 29 de juny a la platja del Miracle de Tarragona, tot i que no se'n confirma la identitat fins el 26 de juliol.

17 de juny | El mateix dia de la presa de possessió i quan Xavier Trias ja pensava que tornaria a ser l'alcalde de Barcelona perquè la seva llista va ser la més votada en les eleccions municipals, Barcelona en Comú anuncia per sorpresa que finalment votarà a favor de la candidatura del socialista Jaume Collboni, davant de l'estupor de JxCat. La decisió dels comuns s'anuncia només una hora abans del ple, i poques hores després que haguessin negat aquesta possibilitat. Collboni és escollit alcalde gràcies als vots de BComú i del PPC. Ada Colau decideix donar suport al PSC com a “mal menor”, diu. Trias reacciona sense embuts. “Que us bombin a tots”, etziba durant el ple.

2 de juliol | Els governs català i espanyol acorden ampliar la B-40 entre Terrassa i Castellar del Vallès, passant per Sabadell. Ho fan després de l'entesa al gener entre ERC i PSC per tirar endavant els pressupostos de la Generalitat de 2023. El tram entre Abrera i Viladecavalls, per la seva banda, hauria d'haver entrat en funcionament a l'octubre, després d'anys de retard, però la darrera previsió és que no ho faci fins el 30 de gener de 2024.

4 de setembre | Punt final a la batalla judicial per la propietat del gegant siderúrgic Celsa, a Castellbisbal (Vallès Occidental). Un jutge aprova que els fons creditors prenguin el control de l'empresa propietat fins llavors de la família Rubiralta, homologant el pla de reestructuració de l'elevat deute de la multinacional catalana, considerada una empresa estratègica.

7 de setembre | Un jutjat contenciós-administratiu de Barcelona revoca l'aprovació de l'anomenat eix verd de Consell de Cent, en considerar que per tirar-lo endavant s'havia d'haver aprovat una modificació urbanística del Pla General Metropolità (PGM) i no només un projecte d'obres ordinari. El jutge ordena el consistori que desfaci les obres. Barcelona Oberta, entitat que va portar la qüestió als tribunals, descartar demanar la reversió de l'eix verd i confia en una nova etapa de diàleg amb el nou govern encapçalat pel socialista Jaume Collboni. Precisament, el nou executiu anuncia que recorrerà la decisió judicial, però alhora retreu a l'anterior equip d'Ada Colau la manca de consens.

10 de setembre | Quatre joves moren atropellats per un tren quan creuaven les vies en una zona no habilitada a Montmeló (Vallès Oriental). Les víctimes es dirigien al Festival Duro, que se celebrava al recinte del Circuit de Barcelona-Catalunya. Quan intentaven passar a l'altre cantó de les vies, un tren que circulava en sentit Granollers els va sorprendre sense que tinguessin marge de reaccionar. La incidència i els treballs per a recuperar els cossos van obligar a tallar el servei ferroviari fins ben entrada la matinada.

18 d'octubre | L'Arc Metropolità adverteix que si no es reforma el sistema de finançament local i no s'apugen impostos els Ajuntaments es veuran abocats a tancar serveis que presten als ciutadans. La majoria de consistoris aproven per via plenària increments en taxes, com la de residus o l'IBI en els darrers mesos de l'any.

18 de novembre | L'Ajuntament de Badalona inaugura un arbre de Nadal de 40 metres a la plaça President Tarradellas davant 50.000 persones. És un dels actes nadalencs més multitudinaris del país, després de setmanes de batalla amb l'Ajuntament de Vigo per tenir l'arbre de Nadal més gran d'Espanya. L'arbre de Badalona compta amb un total de 82.000 leds i durant totes les festes es projecta diàriament un espectacle de llum i so. L'èxit de la iniciativa fa que per a l'any vinent l'Ajuntament es planteja fins i tot organitzar les campanades de cap d'any a peu de l'arbre.

21 de novembre | La Generalitat declara la preemergència per sequera a l'àrea metropolitana, afectant 202 municipis que s'abasteixen de la conca Ter-Llobregat i limitant el consum d'aigua a 210 litres per a persona i dia. Ajuntaments com Badalona i Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), Matadepera (Vallès Occidental) o Vallromanes (Vallès Oriental) denuncien que mentre això passa tenen canonades perdent aigua i ho atribueixen a la manca d'inversions. A principis de desembre comencen a arribar les primeres sancions als municipis que més aigua han consumit en els darrers mesos.

30 de novembre | Els Mossos d'Esquadra desallotgen el Kubo i la Ruïna, les cases ocupades situades a l'entorn de la plaça Bonanova de Barcelona. Els dos immobles, propietat de la Sareb, feia anys que estaven ocupats, però havien saltat a la palestra mediàtica especialment amb motiu de la campanya electoral de les eleccions municipals. Partits com Cs, el PPC i Vox van centrar bona part de la seva campanya en aquest assumpte. També hi va intervenir el líder de Desokupa, Daniel Esteve, que va amenaçar amb desallotjar les cases ell mateix en plena campanya. Els Mossos ho van impedir llavors, però van actuar ells mateixos per ordre judicial cinc mesos després. El desallotjament, que va durar unes cinc hores, es va produir sense incidents. Set persones van ser detingudes. Es van activar uns 300 mossos i va ser necessari utilitzar una grua per baixar alguns dels ocupes. Aquell mateix dia, un altre operatiu policial desallotjava la casa okupada Estudi9, a Santa Coloma de Gramenet.