Xavier García Albiol: 'Sobta que, a dos mesos i mig d'eleccions municipals, la Fiscalia faci aquesta acusació'.

Badalona - Fiscalia demana, segons publica El Periódico, dos anys i deu mesos de presó i deu d'inhabilitació per al regidor del Partit Popular Xavier Garcia Albiol pel cas de les antenes de telefonia mòbil instal·lades de manera presumptament irregular al Turó d'en Caritg, als terrenys de la comissaria de la Guàrdia Urbana. Es tractaria d'un delicte continuat de prevaricació administrativa, urbanística i ambiental. De moment, Fiscalia 'ni confirma, ni desmenteix' les informacions del diari, però ha volgut aclarir que encara no ha presentat l'escrit de qualificació, que inclou les seves conclusions provisionals, davant el jutjat.

El popular, alcalde de Badalona quan es van instal·lar el 2012, ha reaccionat immediatament a aquesta notícia amb un comunicat on diu que li resulta 'sorprenent' l'acusació perquè 'en cap moment del procediment judicial absolutament ningú' ha afirmat que se li hagués traslladat la problemàtica sobre la instal·lació de les antenes. L'edil assegura que li 'sobta que a dos mesos i mig de les eleccions municipals, la fiscalia faci aquesta acusació'.

Les reaccions no s'han fet esperar

L'alcalde de Badalona, Rubén Guijarro, ha donat a entendre que, en el cas de trobar-se en la situació d'Albiol, o bé dimitiria o bé el seu partit li faria fer una passa al costat. Ho ha dit al programa En Boca de Todos, de Cuatro.

Des d'Esquerra Republicana, el president del grup municipal i primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Badalona, Àlex Montornès, ha exigit a García Albiol 'que presenti la renúncia a la seva acta de regidor, immediatament'. També Aïda Llauradó, de Badalona en Comú Podem i segona tinenta d'alcalde, es preguntava a les seves xarxes socials 'què més ha de passar perquè deixi la política?'. Dolors Sabater, candidata de Guanyem Badalona, en la mateixa línia, s'ha pronunciat a través d'una piulada: 'Albiol està inhabilitat moralment per ser alcalde de Badalona'.

La notícia ha arribat fins al Congrès dels Diputats, des d'on la ministra d'Hisenda i vicesecretària general del PSOE, Maria Jesús Montero, ha reclamat al presiden del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, que expulsi del partit a Xavier García Albiol. Li demana que apliqui el mateix criteri que ell reclama als socialistes en casos de corrupció.

Un cas que es remunta a l'any 2012

Recordem que el jutge considerava en les diligències prèvies, l'any 2021, que els fets relacionats amb el cas de les antenes de telefonia mòbil del Turó d'en Caritg 'són constitutius de delicte', i que Xavier Garcia Albiol, qui era alcalde quan es van instal·lar, en tenia coneixement i no va fer res per retirar-les. El jutge donava així per finalitzada la instrucció prèvia d'un presumpte delicte de prevaricació i malversació que es remunta a l'any 2012, quan es va instal·lar una base de telefonia mòbil de manera presumptament irregular a la comissaria de la Guàrdia Urbana.

Segons el jutjat d'instrucció número 4 de Badalona, Garcia Albiol va tenir coneixement de la situació de les antenes a través de les queixes dels representants sindicals del cos policial i assegura que «no consta» que l'alcalde exercís les seves competències per corregir la situació. El jutge també manté que el regidor del PP Miguel Jurado, llavors responsable de Seguretat, 'era perfectament coneixedor de la il·legalitat de les instal·lacions i va ocultar-ho als responsables sindicals' de la Guàrdia Urbana quan aquests van fer-li arribar les seves queixes.

La instrucció del jutge també deia que la resta d'investigats, entre ells el regidor socialista Christian Carneado, llavors gerent de l'empresa pública Engestur, i l'exregidor d'Esquerra Republicana Oriol Lladó, eren coneixedors dels fets. Assegurava que no hi ha constància que cap dels dos actués per corregir la situació.

Per altra banda, l'informe de l'Ajuntament xifrava en poc més de 600 euros els diners que Vodafone i Telefònica haurien d'haver pagat per l'ocupació dels terrenys. El jutge, però, considerava en les seves diligències que la quantitat defraudada podria ser 'molt superior'. De fet, l'Oficina Antifrau ho xifra en més de 17.000 euros.

El jutge donava així per concloses les diligències prèvies i traslladava la seva resolució al Ministeri Fiscal.